Autor: Josep Maria Garolera Carreras Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-128_aire.html Aire Papallones de metall foraden l'aire, foraden l'aire, aquest aire que tant em costa d'atrapar, que se m'esquinça entre els dits, que es fa escàpol, nits de turment i malsons de tempesta, puix l'aire s'amaga, s'amaga a la cova del desempar.   Oh!!!  ohhh!!!  precioses nines autòmates, digueu-me quin és el vostre secret !!! com us ho feu per retindre l'aire ???? amb precisió mecànica els vostres pulmons de ferro, l'atreuen, el purifiquen i mansuetament el deixen anar, cap àngel ni cap dimoni ho faria millor, domadores de l'aire, aquest metàl.lic i opac aire vostre.   Envieu-me flors perfumades d'aire, de fràgil, encisador aire, clenxineu-me els cabells amb aire engominat, feu-me l'instant més plaent amb una bafarada d'aire, aire comprimit, aire a pressió, aire xarbutat, aire mandrós, però aire, al cap i a la fi.   Gats presumits sotgen l'aire, i jo el sotjo amb ells, el parany és a punt, aviat un aire novell i verge m'extasiarà els sentits.