Has llegit en mi la bogeria,
o una vida plena d’engany
o el rubor d’una ànima que t’utilitza.
No t’ofenguis, els pardals m’han ofert la teva proximitat
en un somni plàcid, que no és vida.
Has llegit en mi la tristesa,
o la foscor al meu voltant
o la buidor de qui construeix somnis agosarats.
Em perdo en deliri que ja no és passatger
que és anestèsia, i no vida.
Has llegit en mi el dubte,
o la serietat de l’ànima llunyana
o el temor d’un cos de no ser besat.
No recordo el tacte de l’aire fresc que arriba de fora
i ara el desitjo més, perquè és vida.
Laura Valls
10 de setembre del 2009