Autor: Mariona Camarillas Teixidó

Font: http://www.polseguera.com/writers/writing-82_tristesa.html


Tristesa

Sentim a sobre nostre
els anys que han passat,
els quals no tornaran
i les persones estimades
tampoc ho faran.

Ens ha tocat viure aquesta
tristesa,
però sabem que ells no ens
han deixat;
estan al nostre costat,
vigilant-nos de dia i de nit,
i estimant-nos des d´un lloc
on nosaltres no podem accedir.

Ells estan allà
un dia els retrobarem,
però fins aquell moment,
mai no ens oblidarem.
En Josep, en Lluc i d´altres
t´ajudarem.

Dins la pena que tens,
el teu cor és gran
i una llavor de felicitat
hi has deixat entrar.
Fes que creixi
i que aquest amor
es faci gran.
 

(Aquest poema es titula TRISTESA i está dedicat a la meva amiga Margarita.)


Mariona Camarillas Teixidó
Octubre del 2004