Autor: Mariona Camarillas Teixidó
Font: http://www.polseguera.com/writers/writing-82_tristesa.html


Tristesa


Sentim a sobre nostre

els anys que han passat,

els quals no tornaran

i les persones estimades

tampoc ho faran.



Ens ha tocat viure aquesta

tristesa,

però sabem que ells no ens

han deixat;

estan al nostre costat,

vigilant-nos de dia i de nit,

i estimant-nos des d´un lloc

on nosaltres no podem accedir.



Ells estan allà

un dia els retrobarem,

però fins aquell moment,

mai no ens oblidarem.

En Josep, en Lluc i d´altres

t´ajudarem.



Dins la pena que tens,

el teu cor és gran

i una llavor de felicitat

hi has deixat entrar.

Fes que creixi

i que aquest amor

es faci gran.

 

(Aquest poema es titula TRISTESA i está dedicat a la meva amiga Margarita.)





Mariona Camarillas Teixidó

Octubre del 2004