Autor: Josep Maria Garolera Carreras

Font: http://www.polseguera.com/writers/writing-727_les-veus-persistents.html


Les veus persistents

Gats soterrats miolen desconcertats pel canvi climàtic,

paradisos artificials que s'estavellen als nassos de llurs creadors,

ventilació reduïda, espais claustrofòbics, la màquina esbufega, que bé s'està a casa !!!!!

la cuixa que no es llepa, el cop d'aire calent a l'entrecuix, una turbina ha explotat.

Sura, sura el vell vaixell carregat de tristor, desconhort i mort; les precioses illes gregues.

D'Ençà que la fura fou capturada ja no hi ha gaudi plaent pels sentits en aquest poble de mala mort.

Disbauxa accelerada pel frenesí d'uns protons rebels; Macdonnald's, star wars, i munts de porqueria.

Un ancià apatxe chiricaua no assimilat, roba el rifle d'en Gerónimo d'un museu militar nord-americà.

Les veus persistents, les veus que sempre hi són, us diuen a reveure.