Autor: Josep Maria Garolera Carreras
Font: http://www.polseguera.com/writers/writing-565_elixir-de-vida.html


Elixir de vida


Cavalcāvem damunt dels núvols i no ens n'adonāvem, nineta;

Els prats no eren verds, nineta, perō no ho copsāvem.

Els somriures de la gent eren falsos, les picades d'ullet, sornegueres,

perō res podia entorpir el gaudi en el que estāvem encimbellats, nineta.

Ja no érem esclaus del temps, nineta, i les flors que trepitjāvem eren estranyes;

Cap oracle, cap poder terrenal o metafísic ens podia sotmetre, nineta,

érem lliures i no ho sabiem, nineta, ni tan sols d'aixō ens n'adonāvem.

Embriagats pel plaer en estat pur, sadollats per una felicitat retro-alimentada,

embolcallats per la fragāncia més subtil, hereus de la saviesa de l'antigor.

Res ni ningú podia descavalcar-nos de tanta glōria, només la dama de negre podia,

tan sols la mort.