Autor: Josep Maria Garolera Carreras Font: http://www.polseguera.com/writers/writing-523_il-luminacio-fosca.html Il·luminació Fosca Sóc ací, on les entranyes del cervell no poden crear buidor, sóc ací, on els malsons més tossuts es dilueixen com sucre en el cafè; sóc ací, sota una lluna que no brilla, una palmera que no ombreja i un molí que no gira. Sóc ací, per comptar les teves febleses, beure'm el teu verí i escopir les teves mentides; sóc ací, despullat de frivolitats, innocent com un nadó, cercant la llum que no il·lumina. Sóc ací, en un nou món, un nou projecte, un nou ordre; destí dels assenyalats. Sóc ací, per no dir-te mai adéu, per recollir els teus insults, per llepar-te les ferides. Sóc ací, on la tempesta no hi arriba, on els muts canten i els sords escolten, sòc ací, dalt de la roca més aspra, esguardant l'esfondrament de la civilització.