Autor: Josep Maria Garolera Carreras Font: http://www.polseguera.com/writers/writing-492_desercio.html Desercio Una espiral d'auto-violència m'aclaparà, una espiral d'auto-violència es desfermà, una espiral d'auto-violència em flagel.là. I em demanava socors a mi mateix, maldava per auxiliar-me a mi mateix. I les boles d'anís rebotaven contra el terra, contra l'aspra superfície del terra. Mentre les criatures ataronjades se'n fotien, tot dansant macabres danses. El calidoscopi girava i girava, projectant a la paret ombres xinesques, traspassades per un raig de llums psicodèliques. Màscares africanes allargasaven llurs molsudes boques com si fossin de plastilina; avions diminuts llançaven pamflets d'orgies galàctiques, distorsions guitarreres i el meu cap contra el mirall. La foscor restava alterada, els meus esgarips ho emmudien tot, i la pell m'esquinçava, en una espiral gratuïta d'auto-violència ..... i les lluents boles rebotaven i rebotaven .....