Sóc l'au que no respira
la cova dels desemparats
puix fermenten llunes grises
i l'albir es torna obscè
Vellut destenyit d'un sofà nàufrag, oblidat en un guarda-mobles anònim
sorra negra, pensaments ardents, fragilitat inclosa pel mateix preu
trabucs, pinxos i rondalles
pel tombant del penya-segat quelcom es belluga.
Solquen les naus a la primavera?
Lliuren ses hostatges?
Mar salada, mar daurada pel cap roig de ponent, dolça mar
la més vil i fiable quan d'occir n'és l'hora assenyalada.
Bloqueig automàtic, hermètic, sense bufadors, ni pallassos, cap ninot.....
tan sols el menyspreu més pregon, lliscat dels turons més ferèstecs....
crepuscle, metamorfosi.........i de sobte el gran miratge.
Ixen rius de sang calenta, d'enormes brolladors automàtics
lluents peces mecanitzades a punt per la implementació electrònica
l'engranatge amorf d'un món robòtic ....... sols amarats de foscor....la perdició.
És el jorn dels miserables i l'olla està bullint
patiríem d'afliccions vàries, perdent l'esma, defallint
Mon reialme és inabastable ..... més enllà de la carena
allà, potser més enllà fins i tot
on l'aligot es masturba i la deessa hi posa ses ous.
Flors malvades escampen llur ferum en un desert il.luminat per semàfors ventrílocs
Qui ho sospitava? qui ho insinuava? qui ho maldeia? qui s'ho creia?
Mudant la pell dessota mon germà Sol ....... viure i reviure, inventar-se i reinvertar-se
abocar-se desfermadament a l'alè camaleònic ...... mil-i-una guspires de nous móns
Connexions fallides, connexions exhaurides, per déu!!!!! que algú aturi el maleït rellotge!!!!!!
Flors captives d'una maregassa ronronejant, veus escalfades pel desitg, el gran banquet dels babaus s'està engendrant.
Gestes florides, gestes podrides
buida l'armari que fa pudor a resclosit
cap heroi, cap bandera, cap lema, només la solitud més certera.
Prínceps esgarriats, patiments balders, trinxeraires escampats ...... qui s'aboca a l'ampit de la finestra?
Up on the hill, little Buddah controls the oceans.
Enviat el 12 de setembre del 2011