Autor: Josep Maria Garolera Carreras

Font:


Sonata per a insomnes

Vibracions mòbils ixen d'una llengua de gel i foc,

llambordes trepitjades per dessolades sabates de dessolades ànimes,

sons compungits que fluctuen en espiral vers la màxima potència sonora,

estralls domèstics, algú ha remenat la calaixera del rebedor,

càntics hipersensorials s'enlairen cercant l'impossible nirvana consumista,

i enmig de la voràgine que tot ho esclafa, un innocent alça el cap,

un altre ésser refiat el guipa i fa el mateix, i un tercer ........

fins que una multitud d'éssers purs s'asseuen en còmodes gandules a contemplar

l'immens paisatge celestial.


La calma és total, el temps resta aturat, l'aire esdevé guaridor i els esperits s'eixamplen

vers l'infinit.