Autor: Josep Maria Garolera Carreras Font: http://www.polseguera.com/writers/writing-44_taxis-de-l-anima.html Taxis de l'anima Aigües brunes ixen per l'aixeta de l'abandó fornicacions ocultes s'entrelliguen darrera l'aparador Viatges a terres llunyanes et retornen a l'inici hi romans ancorat com un nimfòman del vici Cants baladrers de sirenes decadents t'esbronquen l'oïda arreu omnipresents Una vinyeta mig esborrada amaga la lluïssor més ferotge que no s'apaga Tres-cents escorpins en línia recta marxen ufanosos vers la insalvable cuneta fondes de l'ànima, dispesers ambulants hi perden la xaveta eixint-ne udolants Què hi ha més temible que la mort? què hi ha més repugnant que la desídia? què hi ha més avorrit que la incompetència? doncs taxis de l'ànima que no et duen enlloc Silentment cavalquen els genets dels lotus blaus les peülles dels seus cavalls lliures de claus gesticulen espasmòdicament vers l'aire com babaus anhelants d'atansar gatzares i saraus Quantes bèsties més haureu de sacrificar? quants sospirs més haureu de mesurar? quanta mort més haureu d'escampar? abans que les verdes oliveres no desglassin llur perfum i la pau s'obri pas enmig del fum Estralls que emmenen cap els esculls expolis que ho arrepleguen tot, curulls; des de la cambra més ombrívola petjades fluorescents d'un àngel que ja no vola D'Ençà fa tres mil anys que m'espero ací, a la freda cripta esbiaixada, durant nits tèrboles neguitejant-me per fer-ho, no hi sóc pas, jo, esvaint-me a la balustrada. Darrera els espigats xiprers un nan plora el circ via París ja fa temps que és fora Elements de rebuig decoren el pati interior mots mal dits omplen el rebedor. Mentre un suau xiscle de l'ànima s'esmuny finestra enllà.   Enviat el 12 de setembre del 2011