Autor: Marc Cabanilles i Martí

Font:


De sentiments i ofenses

Últimament s'està posant de moda les denúncies en els jutjats per atemptar contra els sentiments religiosos. Algú podria definir que és el sentiment religiós? És igual en totes les religions? Tenen sentiment religiosos els no creients? És alguna cosa innat o que s'inculca?

El sentiment religiós és una qüestió purament personal, sorgeix de les certeses inamovibles que ens produeixen les manifestacions d'una realitat que ens transcendeix com a éssers existents (el naixement, la por, la mort), que cadascun sent d'una manera diferent, que a cadascú afecta d'una manera diferent, que externament s'expressa amb manifestacions dispars, .... i per tant té una difícil definició.

Si considerem que qualsevol religió, allò que persegueix és una forma de viure sotmesa als preceptes d'un suposat ser diví que els ha dictat, podrem concloure que caldria denunciar el sistema educatiu, a molts pares, a les cadenes televisives,...etc. perquè estan constantment ferint aquest sentiment religiós, ja que moltes de les coses que transmeten, s'oposen, contradiuen o desmenteixen aquests principis religiosos.

La ciència explica ja en un 99% l'existència i evolució de l'Univers, nega que cap déu creés el món, no accepta que tota la Humanitat provinga d'Adán i Eva, etc. ..... Aleshores, haurà nascut ja el jutge que accepte una denúncia contra algun científic per ofendre els sentiments religiosos?.

Interrompre una celebració religiosa, per exemple al crit de "tot és mentida", "déu no existeix", etc. se suposa representa un delicte contra els sentiments religiosos. El raonament no funciona a l'inrevés. Per a mi, com a ateu, déu no existeix i per tant, considero que tot el que d'ell es desprèn, és una falsedat. Llavors, perquè no es considera una ofensa als meus sentiments "no religiosos" el fet d'estar subvencionant amb diners públics aquestes falsedats?. Perquè no es considera una ofensa als meus sentiments "no religiosos" el fet que s'estan ensenyant aquestes falsedats a l'escola?. Perquè no és un ultratge als meus sentiments "no religiosos" que un entramat basat en contes i falsedats no pague impostos?.

Dir que la creu del "Valle de los Caidos" és una merda, ja veiem que implica una denúncia acceptada per la justícia per atemptar els sentiments religiosos. Ara bé, ningú es para a pensar si els meus sentiments "no religiosos" són ofesos cada vegada que passe per la carretera d'A Coruña i des de diversos quilòmetres, veig aquestes milers de tones de lleig ciment gris, apilades en forma de creu, contaminant el paisatge i descansant sobre milers de persones allí enterrades que no creien en el que representa aquest símbol.

Clar que quan baixem al terreny legal, la discriminació cap als/les qui tenim sentiments "no religiosos", augmenta. Perquè per poder ofendre a un sentiment religiós, la llei diu que la confessió religiosa ha d'estar inscrita en el Ministeri de Justícia. I clar, com es pot inscriure una "no creença" en el registre de creences?. Conclusió, els sentiments "no religiosos", no poden ser ofesos. I com no poden ser ofesos, els/les qui estem convençuts que els déus no existeixen i són una faula inventada per ficar por i tenir controlades a les persones, hem de suportar amb paciència i en silenci (per a no ofendre), la invasió religiosa en tots els àmbits.

La religió, amb els seus sentiments religiosos per davant, envaeix les lleis (avortament, eutanàsia, ofenses, no paguen l'IBI, inmatriculen propietats, cobren de l'IRPF), envaeix la televisió (misses, processons), envaeix les escoles (assignatura obligatòria per ensenyar falsedats), envaeixen els hospitals (capelles), envaeixen els carrers (processons), s'infiltren a l'exèrcit (capellans castrenses), enlletgeixen la naturalesa (creus per tots els becs de les muntanyes), envaeixen pobles i ciutats (creus en les entrades i sortides), envaeixen la intimitat (repics de campanes a qualsevol hora), envaeixen la vida privada (no a l'homosexualitat, no al preservatiu), menyspreen la ciència (no a la reproducció assistida, no a les cèl·lules mare), a les dones (mares, esposes, monges o treballadores de la llar).

Malgrat aquesta invasió aclaparadora de tots els espais vitals, ni tan sols es plantegen si poden estar ofenent el sentiment "no religiós" dels qui no tenim cap religió, sinó que a més, passen al contraatac, dient que són perseguits, intentant fer creure que són les víctimes.

Quan s'acusa a algú d'ofendre els sentiments religiosos, és l'acusat qui ha de provar que no tenia intenció de menyscabar, humiliar o ferir els sentiments religiosos de tercers. Però clar, com es prova això si el sentiment religiós és alguna cosa personal de cadascun?. El que acusa acaba sent jutge i part, doncs només la seva paraula és la que serveix per saber si s'han ferit els seus sentiments religiosos. Molt elàstic tot, perquè no he vist cap "sentiment religiós" que hagi posat una denúncia en sentir-se ofès per la nombrosa pederàstia existent entre els sacerdots.

Parlant de la dignitat de les persones i de llibertat d'expressió, els principis i valors d'una societat que es diu "lliure" han de ser respectats en totes direccions. Allò que serveix per al sentiment religiós, també hauria de servir per al sentiment "no religiós", doncs tots dos no són més que manifestacions diferents de l'essència humana, sense més valor un que un altre.

La llibertat ideològica i d'expressió que, com veiem tots els dies, emparen i protegeixen sobradament els sentiments religiosos, deurien també defensar amb la mateixa èmfasi i rigor el fet de no creure en cap religió, i poder manifestar-ho públicament sense necessitat d'estar pendents de si anem a ser denunciats per molestar algun sentiment religiós.

abril 2017
Diari LEVANTE-EMV 15-04-2017

Marc Cabanilles
President de l'Associació Valenciana d'Ateus i Lliurepensadors (AVALL)