Autor: Josep Maria Garolera Carreras
Font: http://www.polseguera.com/writers/writing-42_eixiria.html


Eixiria


Eixiria d'aquest món amb dos peus descalços i un garrafó de vi

trencaria l'alba amb un bastó de seda satí

esquinçaria l'aire com si fos un pergamí

mataria l'avorriment foradant-lo amb un berbiquí

respiraria cels enllaunats vers un pròfug destí.



N'Eixiria quietament, com qui no vol la cosa

romanent dempeus sobre núvols de color rosa

de neguit m'embriagaria i sortiria a caçar

peces balderes de magatzem de bon aprofitar.



Desaria la manca de conhort i l'alè entretallat

gaudiria a la riba d'un llac inventat, d'un cremós tallat

hores folles, transitant, no em llevarien el somriure

cap gratacels impertinent em faria malviure

draps eixuts penjant de tobogans xuclarien el meu temps lliure.



I no tornaria, no, a les turbulències desades al calaix de les futilitats

m'arrauliria com un porc-espí desoint la gent i ses banalitats

embuït de licors gelats m'extasiaria al saló dels miralls trencats

a la gran disbauxa, seient de primera fila reservaria

i amb ulls clucs la tendra cuixa besaria.



L'Esclat final no em faria parpellejar

dessota l'estora com un ratolí cercant menjar

quina ganyota més mandrosa s'abocaria damunt ma faç

quin xivarri més groller s'esfumaria dins del meu nas.



A la batalla final no em rendiria, o potser sí

a la darrera cruïlla em mouria com un dofí

i de les blavenques i suaus onades

un jaç surant en faria a les vesprades.



 

Enviat el 17 de setembre del 2011