Autor: Josep Maria Garolera Carreras

Font:


Dalt del turó

La dama de blanca pell i fosc atuell s'abocà dalt del turó,

gèlides sonoritats brollaren de llurs llavis petrificats,

i amb la llum del dia, tot d'una, desaparegué.

 

La fosca nit embolcallà el cavall blanc,

que majestuosament s'encabrità dalt del turó,

maragdes de foc eixiren de llurs narius, renillà sinistrament,

i amb la llum del dia, tot d'una, s'esvaí.

 

L'Esprimatxada donzella de rínxols daurats féu rodolar una pilota per la falda del turó,

de rogenques galtes i llargues cames, alçà la pilota amb els dos braços ben amunt,

dalt del turó, sota un gran i llòbrec núvol, xisclà quelcom inintel·ligible,

i amb la llum del dia, de cop i volta, es foné en una espiral de cendres que el vent s'endugué.

 

El pallasso fracassat s'enfilà dalt del turó,

hi cremà llur vestimenta i es despintà la faç,

nu i quiet, fità l'horitzó mentre llurs ulls vessaven llàgrimes de sang,

i amb la llum del dia, de sobte, es tornà invisible.