Matrius despullades, ermes, carcassa rovellant-se al sol diumenger
entre-murs, draps macilents amuntegats, fluint-ne com cascades
un riu de llaunes enrogides de sardina solcant passadissos
autòmates brandant banderes marxen en fileres
altaveus gegantins bramant brossa des dels cims
decrepituds austeres pengen emmarcades al rebedor
calor solidificada dins del claustrofòbic ascensor.
Tenies tantes mans !!!! i ara ni tan sols la flassada pots engrapar
tenies tants ulls !!!! i ara tot ho tombes a les palpentes
bellesa malsana eixida d'un llòbrec indret
cap bon auguri se'n podia predir
cap estel lliure s'avindria a guiar-te
per això mateix, torna'm la flassada, que vull dormir.
Vapors d'Orient, flors de lotus, paisatges eixits de la bromera
diatribes d'altres temps, allà on la solitària palmera testimonia l'acte de fe
flautes màgiques, llaüts estrangolats pel so d'un saxo potent, de matinada,
l'esgarip del bandoler
cordes afluixades donen respir al presoner
corretges desfetes alleugen el pes de l'ànima
farcells a mig fer, l'agònic viatge es torna a refer.
Vides sedimentades per l'estupefacció, pòsits d'enyorança
deu agosarats genets saltaren la tanca
una filera d'escarbats ix dels sostenidors
quina pell tan blanca! àcides tarongines li regalimen damunt.
Els deixebles darrera el gurú
ratolins darrera en Mickey Mouse
xupòpters esperpèntics darrera l'índex bursari
i al meu darrera, ningú.
A ple sol estenies la bugada mentre la lluna s'amagava murriament
un dolç xiuxiueig es dilatava per les parets
emmenant ecos daurats no gens estridents
la quietud reposada del balancí
amb la mà sacsejaves l'aire mandrós
i a la tele els monstres s'esbatussaven per sortir.
Guspires de metall brollen com petites llances de cels efímers i de mentida
síl.labes sibilines fugen d'estudi
cacofonies desterrades omplen palaus orientals
coloms irreverrents embruten teulats bizantins
la "mamada" és complerta, l'Arc de Sant Martí ja pot eixir.
Màscares de papir dansen folles pels claveguerams
la brutícia sorda que no s'escampa
puix a la subterraneïtat roman acotada
llanternes trifàssiques fan pampallugues tricolors
dins dels túnels les boles platejades enlluernen a les rates
i un bri de mal s'envia per missatger urgent.
Mandarines de sucre, pells esmolades, "cadillacs" trinxats
batuts de gas-oil, orxates negres, còctels fugissers gola avall
tot això hi havia una vegada dessota la meva estora
pediatres sense infants, infants sense jocs, jocs sense normes, normes sense normes
tramvies siderals, col-i-flors amb braguetes, pollastres amb llacet i gomina
tot això hi havia una vegada al meu jardí.
Enviat el 3 d'octubre del 2011