Aquesta refulgent matinada podria lladrar com un gos,
reptar com un cocodril en les tèrboles aigües de la passió,
udolar a la blanca lluna com un llop d'esmolades dents,
puix he obert les finestres de bat a bat, eixamplat els pulmons,
fermat els ulls, i una immensa glopada de vida ha il·luminat tota l'estança,
tirallongues de joia s'han escampat com confetti per tots els racons,
l'aiguardent més fort ha penetrat la meva gola, i tot llepant-me les ferides del desamor,
he cridat el teu nom, he transpirat el teu cos, he suat la teva essència,
m'he desintegrat en el teu magma, per ressorgir-ne com l'au Fènix,
m'he sadollat en la teva font, de blanca, pura, virginal presència etèria,
he buidat el carregador dins teu, tot o res, ja no hi resten més bales,
però la partida tot just s'ha endegat, i l'encís s'ha despertat,
agafa't fort, senyora dels meus dominis, el cavall alat ens durà a fer un tomb pels estels.
