Autor: Josep Maria Garolera Carreras
Font: http://www.polseguera.com/writers/writing-401_insomnia.html


Insomnia


Sóc l'home de pedra, sóc l'home florit,

l'estàtua sense braços del bell mig del laberint,

cap minotaure m'espera, han fugit tots a l'encalç de rosses nibelungues,

sóc l'ocellet estampat contra un mur de formigó,

la gola em crema i els bombers no em volen salvar, fan vaga,

sóc la roda de bicicleta que gira sola després de topar amb un trailer,

núvols d'allò més vermells s'atansen pel blavós horitzó,

i el pulmó respira, el bosc respira, l'au que l'habita, respira, la quietud respira,

sóc la teranyina que t'atrapa, però no sóc pas l'aranya que et devora,

sóc el perfum que t'embolcalla, però no sóc la daga que et penetra.

I a l'albada un nou jo arribarà per substituir-me,

desitja-li sort al meu substitut.