Autor: Josep Maria Garolera Carreras
Font: http://www.polseguera.com/writers/writing-39_fe.html


Fe


I la lluna s'ensorrava

pel pes feixuc de llurs esglais,

no eren meuques, no,

esclarissades llampants

s'estrefeien al seu voltant;

bagateles per distreure's,

llençols blancs embrutits

de mentides fredes

i consirs calents;

i l'esquerda obria turons

i l'aire es giravoltà

ferotgement,

i la impudícia s'abraonà

discontínuament.

I el lèxic deixà pas al vici

i el vici s'ofegà en el seu propi vòmit

i de sobte, xaasss!!!!

l'albada refulgent es presentà,

i les goles atenallades

s'alliberaren

i les cadenes mesiàniques

s'afluixaren.

A tu, t'ho puc confiar,

no hi ha res a l'altra banda del corredor;

a tu, t'ho puc xiuxiuejar,

les ones platejades se n'han anat,

deixant un buit perdurable a l'horitzó.

La grandesa del "no-creient"

és saber-ho i seguir fent;

la roïnesa del "creient"

és ignorar-ho, tot i estar-ne al corrent.

Rocs eixits de l'aridesa polsegosa,

ambulàncies vespertines brollen del crepuscle,

el far d'Alexandria s'ha malmès .....

l'hora fosca t'acarona

i tu t'hi deixes dur.



 

Enviat el 16 d'octubre del 2011