La teva ombra t'empaita, t'encalça i t'abonyega
un jo més cridaner t'esclafa al terra
panteres negres fan un tomb pel teu interior
no tot a l'aigua sura
els botxins es deixondeixen embriacs
tothom a cercar la fura.
Patinadores elàstiques llisquen pel fangar
canals embussats de trànsit i angoixa
la glòria a puntades fas fora
enderrocs i terrabastalls
col.lapsen l'engranatge intern
l'espelma és damunt la barca
la barca roman aferrada al seu destí
el destí fugisser dels betzols.
Plantes mullades regalimant escales avall
tres segles després te n'arriba el degotall
ferotges orgies sacsegen el replà
elefants de goma per somia-truites confessos
l'eixida no és per ací.
Si una faç mústia se t'apropa
no la mosseguis, car llur verí et corpendria
si una onada de plaer t'embolcalla
no la rebutgis, car podria ofegar-te
si no veus més enllà de la paret
no t'hi amoïnis, xiscla i s'esberlarà.
Horitzons freds, tempestes amb sordina
no hi ha res al congelador
i el temps flueix com si no res
maragdes refulgents encimbellades dalt el no-res
pols, cendra i fum, digue'm si això no és un veritable res.
Al bell mig de l'arrodonit llit
dins un forat apanyat
hi ha un home que rumia
endinsant-se a la foscor per eixir-ne ben net.
Clarianes disfressades s'apropen per ponent
com relluents cavalls de Troia penetren suaument
temptegen la mirada dels tanoques embadalits
per sobtadament descarregar la irada tempesta damunt seu.
Cercles de foc dansen en deserts imaginats
l'espurna nocturna no s'atura
vingueren els savis embriagats del teu perfum
deixant les sandàlies al trèspol.
I l'esparver guillat
del vec foradat
somriu d'amagat.
Ens endinsem per terres estranyes ...
Enviat el 26 d'octubre del 2011