Autor: Joanjo de Marènia

Font: http://www.polseguera.com/writers/writing-379_la-meua-intenci--de-vot.html


La Meua Intenció de Vot

La Meua Intenció de Vot.


Vaig a confessar-vos una cosa....

La meua primera intenció de vot des de fa poc més de dotze anys (més de tres legislatures), ha sigut votar al BLOC Nacionalista Valencià -i posteriorment a la Coalició Compromís en què s'integrà el BLOC farà cinc anys- esperant que per fi el valencianisme no anticatalà hi accedís amb força a les Corts Valencianes i, si pogués ser, també a les Corts Castellanes.

La meua segona intenció de vot en un hipotètic futur, un cop el valencianisme moderat del BLOC s'hi hagués consolidat al Parlament valencià (i, si pogués ser, al Parlament castellà), era votar tot seguit a Esquerra Republicana del País Valencià.

I finalment la meua tercera intenció de vot -¡NO ÉS BROMA!-, en un futur llunyà i incert, un cop el catalanisme moderat d'Esquerra Republicana s'hi hagués consolidat al Parlament valencià, era votar -¡PER FI!- a la CUP, tant en les eleccions nacionals al País Valencià com en les eleccions de l'imperi castellà.

Fa quatre anys, el 2011, Compromís i el nacionalisme valencià hi clavà el cap decididament a totes dues institucions, per fi autònomament sense cap ajut extern, tant a les Corts valencianes com les Corts castellanes. Amb Baldo, Joan Baldoví, ¡un paisà del meu poble!, tot just de diputat i cap de llista per Compromís.

Després de dècades d'esforços i sacrificis sagnants, enguany -el 2015- Compromís ha multiplicat la seua quota de poder a les Corts Valencianes de manera insospitada i espectacular. Podríem dir de manera contundent que el valencianisme moderat i no anticatalà ha arrelat i s'ha consolidat per fi en la societat i la política valenciana, tot i que encara li falta molt de recorregut per eixamplar la seua base social al País Valencià.

Arran dels resultats en les eleccions nacionals valencianes ("autonòmiques" per als castellans), aquest mes de maig s'ha complert el meu primer desig. La caiguda aclaparadora del Partit Popular -castellanista dretà, anticatalà i antivalencià- de Zaplana, Camps i Fabra, junt amb l'embranzida política i moral del nacionalisme valencià a través de Compromís, esdevingueren música celestial per als meus oïts i mel de romer per al meu paladar. Per fi s'havia trencat el conjur de l'inútil 'vot útil' i de la tanca electoral del 5%, que ens havien foragitat durant dècades del panorama institucional valencià.

Acabades aquestes eleccions de maig, he saltat a un nou cicle i he començat a plantejar-me el canvi vot, de cara al futur. Ara que la presència del BLOC-Compromís no hi perilla a la Generalitat, aquest juny, abans de l'estiu, vaig decidir que a les properes eleccions a les Corts Valencianes (previsiblement d'ací quatre anys), per fi hi votaré l'opció d'Esquerra Republicana del País Valencià. A veure si hi contribuïm perquè hi comence un procés de confluència del País Valencià amb Catalunya i Ses Illes Pitiüses i Balears, després de segles d'anar per separat, a la força -això sí- i molt al nostre desgrat.

Quan Esquerra Republicana, arribat el cas, hi penetre i s'assente -com ja ho ha fet Compromís- a les Corts valencianes, passaré al proper estadi -i segurament final- que és votar a les CUP, les Candidatures d'Unitat Popular. Això és, per tal que se m'entenga, als catalanistes més radicals, de base assembleària, anarquista pacifista i llibertària, si no erre en la meua apreciació d'aquest partit. I, si hi vaig errat, permeteu almenys que hi clave la gamba, com qualsevol ésser humà.

Tot açò pretenia aplicar-ho d'ací quatre anys, a les eleccions locals, nacionals i imperials, però enguany encara hi tenia implantat al meu cervell -per pròpia voluntat- l'antic xip de l'estima per Compromís i per la seua gent. Volia mantindre'm fidel a la meua decisió de votar-los aquest any, almenys una vegada més -i probablement l'última- a les properes eleccions al Parlament castellà.

Ara bé, això implicava que havia de votar-los només a ELLS, als valencianistes de Compromís, no als 'suposats' i 'benintencionats' 'transversals' de Podemos/Podem, que diuen que no són ni d'esquerres ni de dretes, ni castellanistes ni catalanistes, ni de partits ni de badats....

Si els valencians de Podemos/Podem ja em provoquen calfreds, més feredat encara em fa votar als seus dirigents madrilenys, encapçalats pel senyoret Pablo Iglesias Turrión, que d'independentisme, de catalanisme o de nacionalisme valencià entén ben poc, i encara vol entendre menys. Poc dalt o baix, igual que milers de castellans, que semblen tallats -aterridorament- pel mateix patró.

La notícia d'ahir a La Veu del País Valencià (http://www.laveupv.com/noticia/16772/%20compromis-anira-amb-podemos-en-una-plataforma-valenciana-en-espera-deupv), per tant, m'hi va glaçar la sang: "Compromís anirà amb Podemos en una plataforma valenciana". ¡RECONTRAFOTRE, TU! ¡QUINA DESFETA! Això vol dir que, a les properes eleccions al Parlament castellà, el 20 de desembre d'enguany, si vote Compromís estaré votant a Podem, a Pablo Iglesias i a tots els seus amiguets. ¡¡RECOLLOOONAAAA...!!

Ho sent molt però, arribats a aquest punt, crec que deixaré de banda la meua estima per la gent del BLOC o de Compromís i avançaré per força, quatre anys abans del previst, el meu canvi en la intenció de vot. Això és, el diumenge 20 de desembre del 2015 per fi, ¡PER FI!, començaré a votar Esquerra Republicana del País Valencià en unes eleccions que la situen plenament en el panorama nacional valencià i de l'imperi de Castella.

Així que......

Per a la gent d'Esquerra: PER FI TENIU EL MEU VOT!!

Per a la gent de la CUP: SI CONTINUE VIU, D'ACÍ UNS ANYS, TINDREU EL MEU VOT.

Per a la gent del BLOC-Compromís: Fins ahir havíeu tingut sempre el meu vot (llevat de les eleccions municipals del 2003 i 2007), però ja l'heu perdut definitivament. Ara bé, continueu comptant amb el meu suport moral, sempre que hi seguiu lluitant pel País Valencià, per la nostra gent i per la nostra llengua. Recordeu sempre que la nostra és la llengua catalana, la que uneix la gent d'ací amb la gent del nord i la de més enllà de la mar.

Per a la resta de la gent: Per a vosaltres, aprengueu a estimar la nostra llengua, la nostra gent i la nostra terra. Això és, aprengueu a respectar el País Valencià. A partir d'ací, començarem a parlar....


   Sueca, País Valencià, Marènia. Divendres 6 de novembre del 2015.
   Joanjo Aguar Matoses