Autor: Joanjo de Marènia

Font: http://www.polseguera.com/writers/writing-367_jaume-i--vida-i-gr-cia-per-a-una-falla.html


Jaume I. Vida i gràcia per a una falla

JAUME I.  VIDA I GRÀCIA PER A UNA FALLA

Rètols destinats a la falla elaborada per Clemente a la Fundació Sants Andrés, Santiago i Miguel de Sueca, l'any 2011.
Biografia del gran-petit monarca Jaume I, o Jaqmu Al-Barxaluní, en clau semi-còmica / semi-seriosa, per a una falla esplendorosa.

 

Jaume I el Conqueridor, el monarca més famós d'aquesta contrada, fou rei d'Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i d'Urgell, i senyor de Montpeller. Ei caram, ¡què llarg! Aguanta, ¡xè!

Fill de Pere II el Catòlic i Maria de Montpeller, nasqué a Montpeller el 2 de febrer del 1208. Va haver d'engalipar Maria al seu espòs per tal de gitar-se amb ell. Mireu si la xica n'era agraciada, o si el Pere picava alt, amb desig de quelcom més bell.

Tot i tanta feinada, el noi quedà orfe de pare i mare en 1213. Comptant-hi només 5 anyets, s'hagué de buscar la vida ell mateix. Captiu a Carcassona i alliberat per ordre papal, començà a regnar a l'edat de 10 anys, assistit pel Consell Reial.

Els nobles, una mica revoltats, s'alçaren en armes contra el rei. Jaume reprimí les discòrdies d'aquests veïns, però la fam de poder no se li assacià, ¡què va! Més animat que mai, reuní la flota, hissà les veles, travessà la mar i conquerí Mallorca als sarraïns.

Comboiat pel l'èxit, s'engresca en noves batalles i arriba a les portes de València. Pretén entregar als cristians el que durant segles ha sigut dels musulmans. El 9 d'Octubre de 1238, la ciutat de València implora clemència i l'exèrcit d'En Jaume hi entra triomfal.

No acaba ahí la conquesta del nostre regne. Humiliats i maltractats, els moros es defensen i presenten dura resistència. Sota el comandament d'Al-Azraq, Xàtiva, Dénia i Alacant s'oposen al cabdill cristià, però els rebels són arraconats i vençuts a la Vall de Gallinera, últim bastió musulmà.

Passats uns anys, seguidors d'Alà tornaran al combat per recuperar Alcoi, Xàtiva i la Vall d'Albaida, i ho aconseguiran. ¿D'on ve, si no, la festa de Moros i Cristians? Caldran llargs mesos d'espasa i sang fins que Pere III, successor de Jaume I, els sotmetrà al final.

Jaume I també conquerí Múrcia, que entregà al seu gendre Alfons X el savi, rei de Castella, i cedí gran part d'Occitània al monarca francés Lluís IX, per mantindre lliure Catalunya. Al Llibre dels Feyts, la seua crònica personal, podeu llegir tot açò i més, si cal.

Jaume es casà tres vegades. Elionor de Castella, Na Violant d'Hongria i una tal Teresa Gil foren les seues dones. Però, com que se n'avorria, s'agencià també..... huit amants. Entre revoltes, rebolcons i correries… ¡no s'ho passà bé el xaval!

Fou pare dels reis Pere III d'Aragó 'el Gran' i Jaume II de Mallorca 'el Prudent'. Tingué dotze fills i filles més, però... veges qui se'n recorda ara d'elles i d'ells.

Amb tant de regnar amunt i avall, cavalcar i guerrejar, casar-se i descasar-se, conquerir i reconquerir.... esgotat, morí el 27 de juliol del 1276. Cinquanta-huit anys havia estat manant, des que era un infant. ¡Ja ho tenia bé l'home, ja!

La palmà a Alzira, ací al costat, però se l'endugueren ben lluny després de mort. El seu cos descansa hui al Monestir de Poblet, a Catalunya. Per alguns estimat, per altres odiat, tothom el recorda com el sobirà que ens uní com a poble i forjà la nostra identitat. Preguem, pensant en ell: Requiescat in Pace. AMEN.


Sueca, 2 de març del 2011.   Joanjo Aguar Matoses.
Dedicat a la Viquipèdia i als redactors de l'article sobre Jaume I el Conqueridor.
(Últims retocs: 8-4-2011)