Autor: Ramon Trias
Font: http://www.polseguera.com/writers/writing-320_enigma-.html


Enigma.


Enigma.

 

Albiro el teu jo, fonent-se entre

devessalls de gent i rostres de marbre.

I faig per caminar, perdut, provant

d'entendre'm i d'entendre't i saber

del teu enigma amb cara de lluna

reixada per les ombres del mur.

I m'acosto a tu, buit de tota claredat,

cercant sempre aquest jo absent

enmig de claustres llevats de la infantesa.

Però més incerteses em retornen

al bell mig del laberint on tu m'esperes.

Suavitats; les meves mans sobre els teus estigmes,

bombolles flotants, l'univers em giravolta

i em fereix el cos amb impàvids fils de plata.

L'horror de ser, de subsistir, de morir sol

entre les aigües tèbies d'un ventre de ningú.

És la miserable resposta de l'enigma

que tu i jo, fa temps, la pressentíem.

 

Ramon Trias