Autor: Dani
Font: http://www.polseguera.com/writers/writing-312_vent-fresc.html


Vent fresc


anem rebent vent fresc

pluja constant

gotes de pam i mig

per la platja,

passejant.



I es para el món en un instant,

per un instant

perdem de vista la vista

però el silenci no ens mata callant.



deixem que l'aigua caiga

som feliços si l'empomem,

i llençem ben lluny

els llençols que ens feien de roba,

tot a fer la mà!

que no importa el demà

ni el destí..



..si estem ací



despullant-nos fugaços

mentre les estrel·les quan ens veuen demanen un desig

ens trobem suaus, quiets, discrets,

acariciant cara amb cara,

llavi amb melic

ignorant que els cel es corre de veure'ns tan units,

de notar-nos tan humits,

i que els nuvolets en l'adolescència

es masturben de reüll a la voreta del seu llit.



i que, per fí, a la lluna de València

t'has cosit mon cor al pit



i si muic així,

promet: no em tornaré a queixar mai per morir.

 

Enviat el 22 d'agost del 2006