Autor: Josep Maria Garolera Carreras
Font: http://www.polseguera.com/writers/writing-306_foc.html


Foc


El foc que crema,

perquè hi ha un foc que crema i un que no crema,

el foc que devora i el foc que menysté,

el foc que s'apropa i el que et defuig,

puix ha copsat en el teu esguard

una cremor més pregona que qualsevol de llurs flames.

 

El foc tendre com una cançó de bressol,

i el cruel, que fa seva la crueltat de la terra cremada;

el foc que es vincla com un bufó davant la cort,

i el que crema palaus i trons imperials;

el foc aspre, sense nom i sense fidelitats per respectar,

el que no truca a la porta ni s'espera cortesment.

 

I aquest darrer, justament, solidàriament,

se'ns endurà a tots qualsevol dia,

insubornable, justicier,

ningú es farà escàpol de llurs esmolades urpes.