Autor: Josep Maria Garolera Carreras
Font: http://www.polseguera.com/writers/writing-30_desant-la-fura.html


Desant la fura


Mig balancí s'empeny contra un mur de gemecs,

tres-centes tombones s'esperen a cal dentista,

un sofà negre com la nit, recerca l'estrella polar en mapes desfasats.

Una cadira plegable munta en còlera a la cua de les muntanyes russes.

Dues gandules platgeres s'entrelliguen per fer l'acte.



Les febrils ones colpegen un rocam predisposat,

les fulles tardorals s'engominen per rebre un fluix raig de sol,

a contracorrent, un vaixell de paper remunta les aigües tèrboles del clavegueram, duu una bandera pirata hissada a ple vent.

Dalt del penya-segat un castell emboirat fa un gran badall,

el far costaner l'ha copsat i li respon amb un xiulet,

mentre un cavall de tir tragina una carreta pel pendent d'un costerut caminoi, la negra nit ve a saludar-lo.



Dues sines ensucrades ressegueixen perfils concèntrics dins la daurada carpa de Samarkanda,

l'ombra no para de créixer darrera la pantalla i les sabates del davant, fugen de puntetes,

un trombó rebel boicoteja els esbufecs sincopats d'un músic baldat,

un cony bromista s'escapoleix de les embestides matusseres d'un penis massa seriós,

un cel mentider entabana una collita massa madura,

tres cadires de roure espeteguen d'emoció veient un nadó d'elefant.



Faules de somniejos bruns a la vora del llac,

fulles de navalla brillen com diamants tallats,

facsímils ofertats al mercat dels ignorants,

fuets castigadors d'espurnes erotitzants,

fils d'or brodats pengen d'un tapís barroc en un palauet venecià,

fanfàrries que ressonen pels estrets carrerons d'una ciutat cremada.



Tisorades espetegant a l'aire, la mel vessada regalimant damunt del plat del toca-discos,

glopades tèrboles de consirs malsans s'escampen per les estovalles,

és l'hora de fer el crit, endisa't al bosc i eixampla el pulmó,

a cada bategada, més joia,

a cada alenada, més vida,

a cada embranzida, més desig.



 

Enviat el 23 desembre del 2011