Aquella dona andrògina de pit formós,
ajaçada enmig de la natura,
t'ha esguardat,
llurs mugrons psicodèlics
t'han fet parpellejar,
dessota un sol encès de roig de sang,
damunt l'herba més verda d'un milió de prats,
has surat.
I l'enveja ha viatjat a la velocitat de la llum,
eixida de remots palaus orientals,
de bars esquifits a qualsevol cantonada,
i de retruc la vena t'ha perforat,
però endebades llur imatge t'ha esborrat.
I a l'albada de la nit la retrobaràs,
dins d'una capsa de mistos us allitareu,
sense mandra us despullareu,
i el secret més gran
per la finestra s'esvairà.
Enviat el 28 desembre del 2011