Autor: Josep Maria Garolera Carreras
Font: http://www.polseguera.com/writers/writing-25_incendis.html


Incendis


Focs d'encenalls omplien la vesprada

de perpetus malsons alliçonadors,

d'espelmes enceses a les escombraries,

de la plenitud d'una conquesta perduda.



Però el cor badava,

i l'ànima maldava per eixir,

per dir, " eiii !!! sóc ací !!! "

" No em podeu deixar tan sola aquí !! ".



Glops de licors aromàtics

es desprenien de llur essència;

fiblades punyents com ganivets

esquinçaven l'aire fred del matí.



Però com cada dia,

a l'esperit amatent

li arribava la nit,

dolça companyia.



I en aquella acollidora cova

el " jo " s'hi arraulia,

complagut amb la solitud,

vessant al terra gestes passades.



Mentre en un indret molt llunyà,

l'ombra que tot ho copsa,

s'allargassava vers l'horitzó,

reviscolant calitja arreu.



 

Enviat el 24 març del 2012