Hi ha papallones de fum, brillen amb un àurea resplendent a la foscor;
cada mitja nit, rellotges de laments, toquen les hores mortes amb sospir inclòs,
hi ha cors de pedra, ni el més cepat taladrador els pot perforar,
missatges volàtils, duts per coloms ferits de mort.
Nostra Senyora dels Desmais, no ens desenparis.
Som orfes dels nostres crims,
ofrena fàcil pels déus del vici,
som desnonats del nostre propi cos,
lactants en un món sense mamelles,
som clavegueres de buidor;
nostra Senyora dels Desmais, aferra'ns ben fort.
I si el cingle és massa costerut,
el bosc és massa atapeït,
la font ja no raja,
i l'indicador del camí han arrencat,
no t'atabalis,
nostra Senyora dels Desmais mai et deixarà,
ni viu ni mort.