Llits que cremen a l'albada,
escurçons que s'esmunyen per dessota,
raigs solars fotografien espirals de pols,
cafès massa amargs en descurades cuines,
flors pensides als rebedors,
potser ja és hora d'entonar el cant de la sirena.
Un horitzó de cartró-pedra ens fa de mur,
un clauer sense claus que cap porta obre,
llavors, tot d'una, curulls i frenètics
plantem la tenda de campanya i inflem globus de festa,
potser ja és hora de cridar " visca la vida !!!! "
Fletxes que no apunten enlloc,
viandes farcides d'intransigència i dolor,
teles que no s'escolten ens xiulen les orelles,
calefaccions de l'ànima per anar tirant,
xiclets de pensaments que s'encallen a les goles,
potser ja és hora d'anar acabant.