Autor: Josep Maria Garolera Carreras Font: http://www.polseguera.com/writers/writing-170_vells-i-nous-camins.html Vells i nous camins Deu setembres ignorats i un octubre glaçat, és tot el que en serva la memòria d'aquell esplet de colors que havia d'inundar temples i valls, praderies i deserts, inferns i cels.   Un mocador de coll descolorit i un vànol esquinçat, són les dues úniques peces que s'han salvat de les tempestes del passat.   Xauxa i rauxa, l'ànima amotinada un negre estandart hissa a la proa, vers els mars del sud vira el timó i un estol de gavines l'escorta.   Un aire vivificador bufa fort, guarint les mossegades d'antuvi, les queixalades depredadores d'éssers insadollables, la trepanació mental de foscos cirurgians.   Una nova i resplendent albada s'entrelluca a l'horitzó, pensaments fecunds, dinàmics, empenyen cap endavant, el viarany s'eixampla, el túnel s'il.lumina, l'esperit reposa.