Autor: Josep Maria Garolera Carreras

Font: http://www.polseguera.com/writers/writing-163_la-pell.html


La pell

De la pell te'n faràs la pell,

una pell flàccida, esmorteïda per mil xàfecs de l'ànima,

assaonada per sols massa rabiosos

de la pell en faràs una bandera,

una bandera negra amb ossos i calavera,

que espanti els borinots, que faci recular els belicosos.

 

La pell, la primera trinxera del front,

la que rep la primera embranzida,

però també la primera a contra-atacar.

 

La pell, estirada enmig d'un camp d'esgrogueïdes flors silvestres,

la pell, enflairant mil-i-una fragàncies i deixant-ne anar mil-i-una més.

 

Dóna'm la teva pell, en tindré cura, la guardaré al calaix dels secrets;

de la pell te'n pots rafiar més que de l'ànima,

la pell és franca, clara, fidel, resistent,

l'ànima és recargolada, fosca, queixosa, intrigant.

L'Ànima és ignorant, la pell farcida de saviesa,

apresa a cops de martell, a cops de rellotge que no s'atura.

Aprecia la pell, puix és tot el que realment tens.