Autor: Josep Maria Garolera Carreras

Font: http://www.polseguera.com/writers/writing-129_foscor-d-il-luminacio.html


Foscor d'il·luminació

Si t'esguardes en aquest espill fosc, m'hi veuràs reflectida,

si t'endinses pel fosc passadís, entraré dins la teva ombra,

si una lluna fosca udola com un llop, jo hi seré a dins,

si una fosca dalla et sega els somnis, amb els meus t'embolcallaré.

 

Deixa que la foscor et penetri pels porus,

tracta-la com una germana,

puix després del primer esglai,

esdevindrà l'aliada més fidel,

et durà a aquell punt entre el bé i el mal,

a la frontera dels llimbs i els malsons,

a la plenitud d'una estranya bellesa,

al cercle de foc d'on ixen les negres panteres.

 

Santuari d'icones oblidades, refugi pels qui fugen dels colors,

la foscor fa de congelador, tot ho serva, per més endavant,

per quan calgui tornar a il.luminar els esperits,

per quan es desvetlli el desig.

 

Si un fosc capvespre t'enxampa desarmat,

no cerquis aixopluc, serà endebades,

deixa'l que furgui dins teu,

car de la foscor més pregona,

papallones de colors n'eixiran.