Autor: Josep Maria Garolera Carreras
Font: http://www.polseguera.com/writers/writing-128_aire.html


Aire


Papallones de metall foraden l'aire,

foraden l'aire, aquest aire que tant em costa d'atrapar,

que se m'esquinça entre els dits, que es fa escàpol,

nits de turment i malsons de tempesta,

puix l'aire s'amaga, s'amaga a la cova del desempar.

 

Oh!!!  ohhh!!!  precioses nines autòmates,

digueu-me quin és el vostre secret !!!

com us ho feu per retindre l'aire ????

amb precisió mecànica els vostres pulmons de ferro,

l'atreuen, el purifiquen i mansuetament el deixen anar,

cap àngel ni cap dimoni ho faria millor,

domadores de l'aire, aquest metàl.lic i opac aire vostre.

 

Envieu-me flors perfumades d'aire, de fràgil, encisador aire,

clenxineu-me els cabells amb aire engominat,

feu-me l'instant més plaent amb una bafarada d'aire,

aire comprimit, aire a pressió, aire xarbutat, aire mandrós,

però aire, al cap i a la fi.

 

Gats presumits sotgen l'aire, i jo el sotjo amb ells,

el parany és a punt, aviat un aire novell i verge m'extasiarà els sentits.