Pedres d'aigua suren a l'estany dels oblidats,
apàtrides foragitats en temps llunyans,
calfreds domèstics, pors a l'instant,
udola el llop i les pedres esclaten en mil bocins,
serà el vent que bufa fort, seran les pedres de mar,
serà el rocam profètic, que ens soterrarà a tots.
Envia'm els tigres, envia-me'ls,
puix ara estic llest,
envia'm els tigres, els fills de la nit,
d'esmolats ullals i cors de pedra,
car ja tinc l'equipatge fet,
envia'm els ferotges tigres, envia-me'ls,
no em facis esperar més,
puix l'hora fosca ja no temo,
puix el trovador ja somnieja,
car la flor ja no crida.
Pedres d'aigua rodolen i jo amb elles,
tigres de paper m'empaiten, a la fosca, a la nit,
però jo només albiro llum i claror,
resplendor d'altres móns que ara han tornat,
moxaines de l'ahir que ara reviuen,
danses de foc que m'empenyen vers la batalla.
Envia'm els tigres, sí, ara sí, ara és el moment.