He escoltat en el silenci del silenci
la veu del vent que em parla tot xiulant
i es gronxa, enjogassada, en les antenes
velles y ronyoses
que hi ha al meu voltant.

He escoltat en el silenci de la nit callada
veus del plugim trucant al meu balcó
demanant, si us plau, que els dongui entrada
per poder dormir
en algun racó.

He escoltat en la mudesa del silenci
esfilegar-se les onadas cara al vent,
i he escoltat el parpelleig del far, amic vigia,
fent-me l’lullet
de confident

He escoltat del silenci la fragància,
perfum que embriaga els meus sentits,
que em porta recordança de tardes lluminoses
i de molsa fresca
i lilàs florits.

He escoltat a prop de la foguera
la veu del foc amb un cruixir constant,
i espurnejant i flamejant
i fent llengotes
com un infant.

He escoltat en el silenci dels meus somnis,
sorgida entre boirines fantasmals,
la teva veu banyada per la llum esblanqueïda
i esblaimada
dels vells fanals.

He escoltat del nadó les ganyotes
fent el patarrell, amb llavis molsuts,
vermells, de bellut, grills de mandarina,
mostrant les genives
com fan els menuts.

He escoltat amb placidesa aquests silencis
fascinat i seduït pels seus encants.
I he palpat el poder i l’eloqüència
de les seves veus
en tots els instants.