El racó literari: Quan la vaig veure

	<a href="http://www.polseguera.com/publicitat.htm" target="_blank"><img src="http://www.polse.net/banners/publicitat.gif" width="468" height="60" border="0" alt="Publicitat"></a>
Castellano	Benvingut al racó literari: Quan la vaig veure	English
Principal Serveis i compres Publicitat Aprén anglès de franc Subhasta Telefonades internacionals Racó literari Frases populars Solucions antivirus Gramàtica anglesa gratis Articles interessants Foro d'idiomes Email gratuït Selecció d'hotels	Sempre havia sigut dels que dóna la volta al món per una festa sense que li importès ningú abans de creuar el carrer per una causa justa. Però aquell primer dia de facultat quan la vaig veure em vaig donar compte que ella era única, una entre mil.lions de noies. La seva caballera castanya golpejada pel aire, els seus ulls foscos com pous en els quals m´agradaria ofegar-me, el seu somriure que alegraria el món sencer, no era molt alta però va ser un cop al meu cor i als meus sentits. Ella era simpàtica, alegre, joial, m´alegrava els dies tristos.Intel.ligent i és podia parlar amb ella de qualsevol cosa, fos la que fos i lo millor era escoltar les seves paraules sortir de la seva boca, quina boca, deu!!! Era perfecta plena de bellessa i sensualitat. Aquell primer curs el més divertit que va pasar és que vaig ser tildat per la gran quantitat de noies de la clase que jo els hi tirava els trastos, que motivades? I a l`única que li tirava els trastos descaradament no s´ho pensava encara que jo crec que si perque a nosaltres els tios s´ens veu quan una noia ocupa els nostres somnis. Lo pitjor d´aquell any va ser l´estiu, la separació entre els dos, dia i nit esperant;si hi ha alguna cosa dolenta en aquest món és l´espera. Però la vaig tornar a veure després de les vacances en els exàmens de recuparació de setembre. Tant de bo un dia tingui nassos de dir-li a la cara, però no puc,no sóc un orador ni tinc facilitat de paraula ni eloquència per poder expressar el que sento; sóc un home sezill com em coneixen els meus amics capaç de enfrontar-se a un exércit però incapaç de dir-li algú que és lo més important en la seva vida,que ém desperto i vaig a dormir pensant en ella que en la miseria i desgrácies que hi ha ella és l´esperança per mi. Potser ´molts pocs llegiren aquestes paraules i ella menys nomès vull donar a coneixer la meva angustia per un amor difìcil però sense risc no hi ha glòria i si cap dia li dic i encara que em digui que nono cambiara el qe vaig sentir aquell primer dia. Cristian Mumbert (mici1980@hotmail.com) Torna	Postals virtuals Cercador Anuncis classificats Top Ranking Directori d'enllaços Directori de minibanners Targetes telefòniques Tarot i astrologia Llengua anglesa Xat
	www.polseguera.com - © Polseguera. Tots els drets reservats info@polseguera.com