L’aigua corre riu avall,

Nosaltres som dos nàufrags

Cansats de navegar

Per unes aigües

Que són les mateixes

Des de fa molts anys.

Ja fa temps que busquem la terra,

Però només trobem fars,

Unes falses esperances

Que ens fan caure als mateixos paranys.

Ja fa temps que busquem un oasi

Per poder descansar,

Però el rellotge no perdona

El temps que vam malgastar.

Ja fa temps que et busco

Esperant trobar on et vaig deixar,

Però les aigües marines t’han anat

Arrossegant fins al fons del mar.

El teu vaixell ja mai més tornarà a navegar,

Però tu et salvaràs com ho hagués sabut fer

Qualsevol persona que sabes estimar.

D’aquí un temps trobarem allò

Que vam estar buscant,

A tu pot se que mai més et trobi

Però la nostra amistat

Mai ningú la podrà trencar

Perquè per més persones que passin

Per la meva vida,

Tu sempre seràs aquella persona

Que em vas enamorar

Quan era jove i em vas ensenyar a estimar.