sóc un porc que arrosega
el fang cap al teu cos

sóc un cuc que rossega
precioses bragues de seda

sóc l’arbre que cedeix
per millorar el teu repos

sóc la paraula “paraula”
que mai no sap que dir.

sóc el pes que no et pots llevar de damunt
un munt de bacs, clots i cagades
sóc la calvície més odiada,
el regust amarg de l’última ametla

sóc mala herba per sempre morta
però el tros d’horta que no es deixa matar

sóc
l’home que es rosega els queixals
mentre s’arrosega per cedir
front les paraules que pasen mortes

pel davant.

i sóc pobre i em ric
no sé si sobre
però estic.
i no cobre,
però escric.