Quan el tren ja s´allunyà
“a reveure!” li vaig dir,
segura de retrobar-lo
sense tara lluny d’aquí.

Jo no tenia enyorança
ni el capvespre ni al matí
no és de llàgrimes ma vida,
que és de flor de romaní.
Jo la prenc com una deixa
d´amor i les guardo per a mi.


Recordant a ma germana Teresa, autora d'aquest poema, traspassada el 10 de juny del 2005.