 |
|
 |
|
|
||
Principal |
http://www.directe. cat/article/ alfons-lopez- tena-i-montserra t-comas-amenacat s-de-mort- 3370 "L'espanya eterna no perdona els vostres ultratges", deia la missiva Alfons López Tena i Montserrat Comas, amenaçats de mort Els vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Alfons López Tena i Montserrat Comas d'Argemí han rebut una amenaça per correu postal pels seus 'ultratges', que 'no perdona' l'Espanya 'eterna'. Segons ha explicat López Tena, han rebut la carta a la seu del CGPJ i el Cos Nacional de Policia està investigant quin pot ser-ne l'origen. La missiva s'encapçala amb l'amenaça 'tu i el López també sereu executats, com ho van ser Muguruza i últimament l'Alsina (Matadepera) i la Milán (Sabadell)'. 'Els fets de Sant Llorenç Savall, Berguedà i Tarragona seran un joc de nens comparat amb el gegantesc Guadalajara que organitzarem, rebentarem aquest taifa per tal que, d'una vegada, tingueu la cura d'humilitat que necessiteu', segueixen. La carta es dirigeix als destinataris com a 'il•lusos', preguntant-los si 'creieu que podreu escapar de nosaltres?'. 'L'Espanya eterna no perdona els vostres ultratges', continuen. Es refereixen a Montserrat Comas com a 'burgesa neocapitalista' i l'amenacen dient que 'et rebentarem el coll a l'estil Al-Qaeda, o et dispararem una bala de mercuri disparada a 300 mts?'. Alfons López Tena és, juntament amb Héctor López Bofill, responsable del Centre d'Estudis Sobiranistes, que, entre altres objectius, vol aconseguir que es convoqui un referèndum per a l'autodeterminació a Catalunya. Cròniques del 6 (grup secret de la policia estatal) Organitzar la violència Catalunya Ràdio: "Desarticulada Acció Radical Catalana". Sorpresa. Atacs contra ETTs, quatre detencions a Terrassa. És la punta de l'iceberg. Envien la causa a l'Audiència Nacional [estatal], que nega que sigui competent i ho torna als jutjats de Terrassa. Tres alliberats sense càrrecs. Un sol imputat. Síntesi després de la confusió: dos policies es fan passar per joves de Jarrai que vénen a exportar el know-how revolucionari basc. Fitxen un jove egarenc [terrassenc, perquè ja no som a l'època dels romans]. Un dia li diuen que aquella nit toca actuar sol. Quan actua els seus companys l'esperen per enxampar-lo i detenir-lo. Els dos suposats companys són ara policies. Èxit policíac. L'obliguen a implicar gent i li diuen a qui ha d'implicar de l'àmbit social egarenc [terrassenc] . Però el muntatge s'esvaeix als jutjats. Val la pena retenir-ho: l'únic grup violent desarticulat en aquests deu anys ha estat Acció Radical Catalana. I és un grup que ha muntat la pròpia policia. El 6. Els agents, els detindran per associació il•lícita i inducció al sabotatge? Melenas Es submergeix pel centre social okupat El Palomar de Sant Andreu i rodalies. Melena [Cabellera] i mocador palestí, l'agent número 75.963, adscrit al Grup 6, és un dels paradigmes del "tarannà" de la Brigada d'Informació. Procedent de la Brigada d'Estupefaents, [el] Melenas va ser l'agent de paisà que va apuntar amb la seva pistola, el 5 de març de 1999, al cap d'un jove, detingut i maltractat, en el decurs d'una protesta sociolaboral a Cornellà contra la presència de l'aleshores ministre de Treball, Manuel Pimentel. Una oportuna càmera de CNN+ va aixecar[-ne] acta de la realitat. Però no sempre hi ha càmeres que certifiquin la brutalitat policial. El 20 de gener de 1998 agents del Grup 6 van treure les pistoles, amb més agents de paisà, contra 150 persones que protestaven a l'alçada del carrer Hartzenbusch de Sants, pel desallotjament de La Totxana. Un dels qui esgrimia l'arma amenaçadorament era [el] Melenas. Miraculosament, només la sang freda dels okupes va evitar mals majors [grossos]. UPAS (i 2) El desallotjament d'edificis municipals okupats. El final violent i violentat dels immigrants acampats a la plaça André Malraux, ordenat per l'alcaldessa accidental Imma Mayol, després penedida -no sabia qui hi enviava?- El desallotjament de l'acampada antimilitarista i de l'acampada pel 0'7 i +, deu anys després. El full de servei dels UPAS. A Gràcia, en la guerra contra els alternatius començada el 2004 i allargada el 2005, els UPAS van esdevenir el principal escull de diàleg social entre totes les festes. Quan Lloret de Mar va esclatar a Gràcia, els UPAS, -via premsa- van anunciar a bombo i platerets que la culpa era dels okupes. Mentre l'ajuntament en ple insistia que això no era així, uns UPAS autònoms seguien a la seva, malgrat [que] l'Assemblea d'Okupes de Gràcia ni tan sols [no] havia començat la seva programació alternativa. Entre tanta mala maror, es produeix una roda de premsa conjunta i històrica dels organitzadors de festes desmarcant-se dels estralls etílics del turisme de borratxera: Federació de Festa Major, CPF de la plaça del Diamant i l'AFA dels okupes. Després d'aquella roda de premsa unitària i simptomàtica, però, els UPAS segueixen entestats a demostrar, sigui com sigui, que la culpa segueix sent dels okupes. Al capvespre, al carrer Maspons, aturen una colla de cinc joves. N'agafen dos "amb estètica punk i okupa". Tal com sona, un dels agents etziba: -Aquests serveixen? Els detenen dient que els han reconegut en un vídeo dels aldarulls. Un vídeo que mai [no] apareixerà a les diligències judicials. Un any després, seran absolts. En aquella edició de la millor festa major del món, una periodista de TVE també rep dels UPAS. Acaba hospitalitzada. TVE protesta i diu que emetrà les imatges. El portaveu municipal els truca demanant disculpes i sol•licitant que no es socialitzin unes imatges reveladores. La gestió política de la crisi informativa requereix amagar el que passa quan els UPAS intervenen. I, casualment o causalment, els UPAS evitaran intervenir més. Persecucions [...] Mols mesos després en una concentració a Sant Sebastià d'Etxerat! (familiars dels presos polítics bascos) davant l'ajuntament, surt la regidora del PP María San Gil. Un dels concentrats la insulta, crispant l'ambient i tensionant-ho tot. És detingut per l'Ertzaintza. Un mes després, Iñaki Anasagasti denunciarà al parlament espanyol que era un agent del CESID. Dialèctica de porros i porres Hi ha porros [canuts] i hi ha porres. Hi ha infiltrats, confidents i xivatos [delators]. Al marge del debat penalització- despenalització , dels aspectes sanitaris que converteixen el consum compulsiu de drogues en pandèmies, epidèmies i en usos estesos, hi ha un altre element que cal considerar. La relació entre consum, oci, control social i dissidència política. Una barreja força explosiva. Perquè l'àmbit predilecte per captar i cooptar gent, ha estat, sovint, el consum i la possessió de drogues. Hi ha almenys dos casos de persones properes als moviments que han estat enxampades. I que el preu perquè res no els passés és que passessin informació. El xantatge. I més encara. El circuit de la droga, com el del proxenetisme, són àmbits amb un elevat nivell de penetració policíaca. I amb un dolç enverinat: diner fàcil i enriquiment ràpid. Però tot se sap, fins i tot al País Basc on, per exemple, s'ha posat de manifest el rol polític de la droga com a factor de desactivació política. El narco turc Vedat Ciçek va declarar que introduïa l'heroïna al País Basc escortat per agents benemèrits que li insistien que era un càstig a la joventut basca pel seu suport a ETA. Aquest mateix 2006 ha caigut la xarxa principal de l'speed biscaí en el major [més gran/màxim] decomís conegut: estava comandat per dos coneguts ertzaintzes adscrits a la Unitat d'Investigació Criminal. A la presó de Ponent, cau un delegat sindical ultra, funcionari de presons implicat en una màfia de tràfic de drogues: a Josep Ramon Juanós, excap de serveis de Brians i membre de la Comissió d'Assistència Social (sic) i de la junta de personal de Serveis Territorials de la Generalitat, li intervenen 2'125 kilos de speed, 3'4 kilos de cocaïna i 1.000 pastilles d'èxtasi, que al mercat lliure o al mercat negre de la presó haurien esdevingut més de 75.000 dosis. Fet i fet, hi ha una referència històrica ben propera i ben oblidada: la generació de l'heroïna, en plena crisi de reestructuració capitalista, atur i desindustrialització en temps de traïcions i transicions. L'estrall: 20.000 joves morts. Una generació esclafada. Sap greu que s'oblidi perquè, ara i ja fa anys, a la Vall d'Hebron ingressen cada cap de setmana joves psicòtics i desestructurats per l'impacte de les drogues de disseny. Després de la generació de l'heroïna, tindrem generació de les drogues de disseny. Amb els mateixos impactes sanitaris i socials, devastadors, apàtics i desmobilitzadors? [extret del llibre Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial, David Fernàndez, Ed. Virus] Aparells d’Estat i provocació: http://storm.prohosting.com/extraofi/ http://www.marxists.org/catala/serge/alloquecalsaber.html http://www.marxists.org/espanol/serge/represion/index.htm Santiago Fontenla, Falange Vasca, el PP, los nazis y los GAL: http://www.conflicto-vasco.com/modules.php?name=News&file=article&sid=1265 R. C. (jjferrer_2@hotmail.com) 10 d'octubre del 2007 http://www.sant-andreu.com/catXppcc/agressionsllengua-ricardcolom.htm http://www.geocities.com/Athens/Pantheon/8883/trib28a.html http://www.racocatala.com/cat1714/d/colom.pdf http://forum.skadi.net/archive/index.php/t-12784.html |
Postals virtuals |
|
info@polseguera.com |