Principal
Serveis i compres
Publicitat
Aprén anglès de franc
Subhasta
Telefonades internacionals
Racó literari
Frases populars
Solucions antivirus
Gramàtica anglesa gratis
Articles interessants
Foro d'idiomes
Email gratuït
Selecció d'hotels
-Donde buena, señor soldado? y responien:
-A buscar el tesoro de Barcelona; (puix res atreya tant els seus cors com el banch y taula de la Ciutat, que ells anomenaven tresor).
-Hombres son los Catalanes, -replicaven alguns-, y se defenderan hasta la muerte!.
-Es verdad, responien, pero esta vez se acabará con sus fueros, vidas y tesoro, gracias a un poderoso ejército, y los que quedaremos con vida, seremos ricos; con el tiempo se dirá que los fueros existieron, pues Cataluña ha de ser nueva Castilla” (22 Abril 1641. Imprimatur. Josephus Fontanella. Laus Deo. Assessor). Comentari: Ara el tresor ja el tenen amb l’espoli fiscal.
1638: Imposat un costós sistema de terços ple d’abusos, especialment a la zona fronterera amb França.
Els abusos dels terços i les acusacions de contraban contra la Generalitat obren una crisi creixent amb el poder central.
El virrei de Catalunya reconeix que els boscs catalans estan deforestats per l’extracció de fusta per a la construcció de galeres.
20•7•1638: Palafrugell es revolta contra l'allotjament dels terços de Felipe IV que ocupen i espolien la vila, és un dels precedents de la Guerra dels Segadors. Els terços castellans saquegen Palafrugell. Considerada com el primer acte de la Guerra del Segadors.
D.7•1638: L'església de Llofriu (Baix Empordà) és saquejada pels homes de l'exèrcit castellà en represàlia pel combat de Palafrugell.
1•2•1640: El “tercio” napolità del capità Spatafora assalta el castell de St. Esteve de Palautordera, on pretenen allotjar-se 800 soldats, i n’assassina el mestre, Antoni de Fluvià-Torrelles i Llordat, i tota sa família. En Fluvià és un cavaller inofensiu dedicat a la pintura i a la pràctica de la religió, és assassinat a la capella de ca seva, per negar-se a obrir les portes. El Principat es pren la tragedia de Fluvià com si li l’haguessin feta directament a tota la nació catalana.
4 i 16•2•1640: Ordres reials al marquès de Villafranca de continuar retenint damnats a galeres que havien d’haver estat alliberats ja feia dos anys. Aquesta tàctica era normal en aquella època per part dels tirans espanyols.
3•1640: Repressió general: El virrei de Catalunya deté dos membres del Consell de Cent: Francesc Joan de Vergòs i Llorenç Serra, rep l’ordre de detenir el diputat militar barceloní F. de Tamarit i de Rifà, de confiscar els ingressos de la Generalitat i de fer una lleva a Catalunya de 6.000 homes. La lleva a més no va destinada a Catalunya, sinó a Itàlia. L’Audiència es nega a engegar una pragmàtica jurídicament il•legal en tots els aspectes sobre el manteniment de les tropes espanyoles allotjades a Catalunya. Suggereixen també la detenció de Pau Claris i Casademunt, per considerar que alimenta les protestes en mostrar-se obertament contrari a l’allotjament i nodriment de les tropes.
La commoció per la persecució contra dels nobles catalans objectors “per reial ordre” (sense les formalitats d’un acord previ del Parlament i del Consell de Cent) provoca un gran escàndol general. El virrei, el comte de Santa Coloma, es veu entre l’espasa de les ordres imperioses de Madrid i la paret de la indignació general a Catalunya.
Les tropes castellanes bombardegen Perpinyà per oposar-se a deixar entrar la soldadesca dins la ciutat.
Principis•5•1640: El virrei ordena la destrucció de 20 cases a Sta. Coloma, i demana permís a Madrid per arrasar-la tota. Una ordre directa del rei mana, sens esperar “el informe de la Audiencia ni términos jurídicos, arrasar aquel lugar”. Amb una ordre tan explícita, el virrei, que ha de refer la seva malmesa autoritat, mana calar foc a tota la vila de Sta. Coloma de Farners. El mateix Claris descriu aquesa vila com a “receptio de homes facinerosos” (és a dir, de segadors).
3•5•1640: La població civil foragita els soldaders de Riudarenes (la Selva), on els vilatans han emmagatzemat llurs provisions per protegir-les del saqueig, i en represàlia la soldadesca destrueix Riudarenes i crema l’església amb gent que s’hi havia refugiat adins i també els objectes de culte o sagrats.
4•5•1640: Amer (la Selva), vila d’uns 70 focs (cases), l’algutzil reial Montrodon pretèn allotjar un “tercio” de més de 700 soldats. Batalla d’Amer entre pagesos i soldats de Juan de Arce. Ordenen destruir una part d’Amer.
14•5•1640: Sta. Coloma de Farners és saquejada i incendiada pels terços castellans. Els "tercios" troben Santa Coloma deserta, però a les cases hi ha gran quantitat de vi i de menjar. Després de complir, amb tota brutalitat, les ordres rebudes, arrasen al seu pas el que quedava del poble de Riudarenes.
Finals•5•1640: Els terços castellans es retiren cap a Mataró, i d’allí i de Blanes cap a Roses i Perpinyà, tot saquejant i calant foc (casos de Calonge, Palafrugell, Roses, Castelló d’Empúries).
30•5•1640: Els terços filipistes destrueixen Montiró (Alt Empordà).
11, 13 i 17 (ó 27)•6•1640: Perpinyà és bombardejada i en part saquejada i incendiada pels soldats de Felipe IV, però el poble els planta cara.
D. 4•9•1640: La repressió filipista a Tortosa és cruel: empresonen els qui havien intervingut en el motí del antihispànic. En 20 dies dicten 15 penes de mort. Joan Rius, que havia pogut lliurar-se de la repressió tortosina, continua combatent al costat dels patriotes. Al cap d’alguns mesos cau presoner en una batussa entre la cavalleria catalana i les forces espanyoles. Damnat a mort pels reialistes a Tarragona, és executat.
Tardor•1640: Abundoses represàlies de les tropes castellanes aïllades al Rosselló contra la població civil rossellonesa, que es veu sotmesa a un estat de terrorisme militar. Els “tercios” han ocupat finalment Perpinyà i passen a sang i foc llocs com els de Trullars, St. Feliu d’Amunt, St. Hipòlit, Cornellà de la Ribera, el Soler (d’aquest era senyor Francesc de Vilaplana i totes les cases tret de 17 són cremades i arrasades), en represàlies per la resistència d’Illa als terços del genocida Juan de Garay. A Tuïr els soldats saquegen la vila i hi calen foc i empresonen els cònsols.
13•11•1640: Mequinensa (Franja de Ponent); Comunicació dels consellers de Barcelona a l’Excma. Sra. Duquessa de Cardona, senyora de Mequinensa, per demanar de continuar exposant al monarca els nous excessos de les tropes reials... "(els excessos) an comensat de executars en la frontera de Aragó, ha hont an saquejat y robat lo lloc y iglesia de la Granja junt a Mequinensa y mort un home que sol era restat en dit lloc per no dexar sa muller que stave estremuntiada y tiraren per la finestra una filla sua de sis o set anys que trobà morta en lo carrer..." (RB 49, vol. 12 pàg. 566).
7•12•1640: Destrucció de Tivissa (Ribera d’Ebre) Un petit grup de 13 defensors intenta plantar cara a les tropes forasteres, però són traïts per un dels defensors que obre una de les portes de la vila als assetjadors, els quals penetren en la població on derroten fàcilment els defensors, que són penjats. Després el poble és saquejat, incendiat i arrasat.
D.12•12•1640: Els hispànics, amb uns pocs trets, acaben amb la resistència de les forces de la Generalitat al Baix Camp, tot seguit saquegen pobles i hi calen foc, pengen la major part dels presoners per escarmentar les poblacions veïnes. El cabdill Josep d’Ardena escriu a un diputat: “Air, a les 9 ores del matí, se presentà lo enemic al peu de nostres fortificacions amb sos batallons de cavalleria i infanteria; nostra gent se agallinà tant…que no els pogueren detenir; fugiren tots per la muntanya”.
13 a 16•12•1640: Batalla i setge de Cambrils, on entre 2.000 i 4.000 voluntaris i milicians catalans amb sols 2 velles peces d’artilleria –la majoria pagesos del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i del Penedès- sota el comandament del baró de Rocafort, Antoni d’Armengol, i del governador del Camp de Tarragona, en Jacint Vilosa, s’enfronten a un exèrcit format per 2.300 infants, 3.000 cavalls i 25 canons. Desplegat ja l’exèrcit filipista, aquest assetja la vila durant 2-3 dies. Els catalans han amanit una emboscada als afores de Cambrils. La cavalleria espanyola s’hi troba atrapada i la batalla és molt sangonosa. Hi ha molts morts, entre ells el tinent general Juan B. Oto i inclús el cavall de Los Vélez. Els espanyols bombardegen la vila. La resistència s’allarga 5 dies dins la ciutat, quan es veuen perduts demanen negociar la rendició. Els responen que “ja era tard per a rendir-se” i que ara s’hauran de defensar. Vençuts els catalans, pacten una rendició que les tropes del marquès de Los Vélez, en Pedro Fajardo de Requesens-Zúñiga, no respectaran: Quan part dels assetjats surten per una de les portes de la muralla, les tropes espanyoles assassinen (degollats) entre 600 i 1.100 soldats defensors desarmats en un breu espai de temps. Tot seguit, després d’agarrotar-los, pengen els cabdills i jurats de Cambrils (entre els quals Antoni d’Armengol, baró de Rocafort, el governador i mestre de camp del Camp de Tarragona Jacint Vilosa, el sergent major Carles Bertrolà i el batlle i jurats (regidors) de vila, revestits, per més escarni de llurs gramalles i maça), a les torres, als merlets i a les portes de les muralles de la Casa de la Vila. Cambrils és, a més, saquejada i una part dels murs de defensa són minats i enderrocats. Els cronistes catalans de llavors jutgen molt durament el genocidi de Cambrils: “Imponderable, infinit desservei, féu al rei l’inhàbil i imporivisat general marquès de Los Vélez”.
Mitjans•12•1640: Els espanyols assassinen tota la població catalana de Vila-seca de Solcina (Camp de Tarragona). 21•1•1641: F. de Tamarit dirigeix la defensa de Martorell, però els espanyols l’ocupen i hi degollen prou gent, com els jurats “Pau Roca, calsater, jurat en cap portant lo bastó de balle i Simó Riquer apotecari”.
D. 6•1641: Els espanyols cremen la vila d’Àliga de Montblanc (Conca de Barberà).
1642: El Pla de Sta. Maria (Alt Camp), es mostrà en un primer moment fidel als castellans, però el marqués d’Hinojosa, cap d’una columna castellana, fa assetjar l’església, degolla els seus 40 defensors i permet les seves tropes el saqueig i l’incendi del temple i de les cases del raval del poble.
R. C. (jjferrer_2@hotmail.com)
10 d'octubre del 2007
http://www.sant-andreu.com/catXppcc/agressionsllengua-ricardcolom.htm
http://www.geocities.com/Athens/Pantheon/8883/trib28a.html
http://www.racocatala.com/cat1714/d/colom.pdf
http://forum.skadi.net/archive/index.php/t-12784.html
Postals virtuals
Cercador
Anuncis classificats
Top Ranking
Directori d'enllaços
Directori de minibanners
Targetes telefòniques
Tarot i astrologia
Llengua anglesa
Xat
info@polseguera.com